Nunca me han gustado los estereotipos ni los tópicos. Cada persona es un mundo con sus circunstancias, aunque se una a un grupo por mayor o menor afinidad.
Hay gente que presupone que tener mucho dinero es incompatible con ser socialista o tener ideas progresistas. Lo importante no es tener mucho dinero, sino lo que se hace con él. El dinero es algo material, las ideas no. Tener dinero no presupone que esa persona no tenga conciencia o no pueda tener ideas progresistas. Quizá sea verdad que faltan ejemplos de millonarios con conciencia, pero haberlos haylos.
Por otro lado, desde la derecha y la extrema izquierda (los extremos se tocan) se critica que muchos de los políticos socialistas. No hace falta recordar que en este país se ha pasado una dictadura fascista cuyas instituciones ocupaban toda la vida social y política. Todas las generaciones que nacieron y crecieron en la dictadura se criaron en ese ambiente y en esa sociedad. Tachar de franquistas a todos (no hablo de los que se consideran franquistas o de los que pertenecen la partido heredero de aquella dictadura) los españoles sería como tachar a los alemanes de nazis porque una generación entera militó en el partido nazi o en sus juventudes. Además, que tu padre o abuelo hayan sido de una ideología no debe condicionar la forma e pensar de nadie. Cada uno piensa de una forma diferente y no tiene que coincidir con la de sus familiares.
martes, 5 de octubre de 2010
Los socialistas deben ser pobres y sus familiares deben ser de izquierdas
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Entradas
8 comentarios:
¿La derecha y la extrema izquierda se tocan? Quina mena d'afirmació gratuïta és eixa? Està clar que es tracta dels teus pensaments, però la retòrica tampoc és innocent.
Òbviament, pertànyer a una classe social ja no suposa consciència de classe en un sentit marxià, i això es pot veure especialment en el cas de la classe treballadora. També és veritat que no tots els individus que pertanyen a la burgesia han de tenir eixa consciència de classe. A eixe respecte, un bon exemple és la coordinadora d'EUPV, Marga Sanz, que té un alt patrimoni (declarat a les Corts Valencianes).
No obstant això, no sé per què pressuposes que la gent que té molts diners i milita al PSOE, especialment als càrrecs orgànics importants, és d'esquerres. Amic meu: el PSOE és un partit socioliberal i més li val a eixes persones que es creuen el missatge (encara no entenc com a estes altures ho fan) i que segurament, formaran part de les bases (sincerament dubte molt que de la coalició dominant de l'organització, en jerga politològica) que abandonen el barco ho acabaran ofegant-se.
Salut!
No es cap afirmació gratuïta en el moment en que gent de dreta i d'extrema esquerra (o d'esquerra pura, com les agrada autodenominar-se) utilitzen l'argument de "El PSOE no es un partit d'esquerres perque el pare de Fulanito era...".
No presupose rés. Mai ho faig. El PSOE és un partit d'esquerres encara que hi haja gent con Zapatero, Blanco, Pajín, Sinde i algú més.
Una cosa son les persones i altra les idees o el partit (en abrstracte).
Salut.
Dir que el PSOE és un partit d'esquerres sí que és una afirmació gratüita.
Sense acritud.
Totes les afirmacions que no coincidisquen amb el teu punt de vista son gratuïtes pel que veig.
Sense acritud també.
Amic Kurtz, no es tracta de que les afirmacions no encaixen amb el meu punt de vista, sinó amb fets objectius. Seré més explícita: En el meu primer comentari vaig deixar clar que no era de rebut dir que una organització partidista és o deixa de ser d'esquerres perquè la majoria dels seus líders tinguen un cert patrimoni o hagen anat als Jesuites. I et posava l'exemple de Marga Sanz (EU). En això, per tant, estàvem d'acord.
El que jo discutia era el supòsit del que tu parteixes: que el PSOE és un partit d'esquerres.
En la teua contestació feies una espècie d'exclusió d'una sèrie de persones que tenen responsabilitat governamental o orgànica que no havíem de tindre en compte i cite: "El PSOE és un partit d'esquerres encara que hi haja gent con Zapatero, Blanco, Pajín, Sinde i algú més"; i seguies afirmant, i torne a citar: "Una cosa son les persones i altra les idees o el partit (en abstracte)".
Al marge que no hi ha partits "en abstracte", tal i com ha demostrat la ciència política, et diré per què jo afirme que el PSOE o PSPV-PSOE NO és un partit d'esquerres:
-les ETT's NO són d'esquerres.
- abaratir l'acomiadament (lliure) NO és d'esquerres.
- aplicar una política fiscal regressiva NO és d'esquerres.
- allargar l'edat de jubilació NO és d'esquerres.
- la retòrica de l'austeritat NO és d'esquerres.
- l'aposta per l'energia nuclear NO és d'esquerres.
- l'aposta pels grans events NO és d'esquerres.
- la repressió policial contra treballadors en vaga o contra ciutadans que defensen la legalitat al Cabanyal NO és d'esquerres.
- la connivència amb règims dictatorials com Marroc o Guinea Ecuatorial no és d'esquerres
- la persecució als immigrants que tant li agrada a Ricardo Peralta NO és d'esquerres
-l'especulació i la destrucció del territori NO són d'esquerres
- els trasvassaments NO són d'esquerres
-la corrupció i el GAL no són d'esquerres
- i així successivament.
Si vols et puc explicar perquè cadascuna d'aquestes coses (polítiques aplicades pel PSOE o pel PSPV-PSOE) NO són d'esquerres, però no crec que calga. En general, em sembles una persona prou raonable i crec que ho entendràs. Ja sé que no ho compartiràs, perquè pel que veig eres afiliat, però bé, et diré que jo sóc afiliada a un partit polític i, alhora, prou crítica amb l'organització.
Salut!
Qui aposta pels grans events o pels trasvassaments, el PSOE (Govern central) o el PSPV (Jorge Alarte)?
També es poden senyalar altres polítiques de Zapatero que sí son d'esquerres.
De totes formes som molts dins del PSOE i del PSPV que estem sent crítics amb certes polítiques del Govern central. Jo també em considere crític i t'invite a que et passetjes pel meu blog i voràs que també he criticat a Peralta, als corruptes del PSOE i del PSPV, als arribistes, la política económica de Zapatero, el seu recolzament a Sarkozy en el tema dels gitans...
Salut.
Per això t'ho dic, i ja, ja em passege pel blog (com es pot comprovar). En general, no em desagrada i, a més, està bé això de fer de mosca collonera, jeje.
Pel que dius dels grans events. Hauries de saber que va ser el PSPV l'impulsor dels grans events al País Valencià. A eixe respecte, i com que diuen que una imatge val més que 1000 paraules, et convide a visitar l'exposició de 30 anys de fotoperiodisme que realitza la Unió de Periodistes en la galeria Dr. Nopo. Allà podràs veure una foto del ex president Lerma davant la maqueta de la Ciutat de les Arts i les Ciències. El problema dels grans events és que Zaplana va fer d'ells la bandera de la seua "política", però el cartagenero no va ser, ni de lluny, l'inventor.
Del transvassaments. Home, a banda que va ser el senyor Borrell l'ideòleg del PHN (1993) i que el PSPV no té una política clara de trasvassaments: espera, l'Ebre no, però sí el del Tajo?
A mi el senyor Barreda i la senyora Cospedal em cauen fatal, especialment la segona, però una política clara de trasvassaments no pot basar-se sols en electoralismes i equilibris territorials; hauria de ser integral. Així almenys és com jo ho veig.
Per cert, veig que incorpores a Kropotkin en les teues lectures... això és un signe d'inteligència.
Salutacions!
Sí, en efecte. La Ciutat de les Arts i les Ciències fou un projecte socialiste, igual que els Jardins del Túria, el IVAM o el Palau de la Música.
Jo no estic en contra dels gran events sempre i quant servisquen per fer creixer la economia de la ciutat. Ara bé, la política de grans events del PP no la compartisc perque supedita tot a eixos grans events sense deixar rés per a altres polítiques realment importants. Crec que es pot aconseguir un equilibri entre els grans events i les polítiques necessaries socialment. I si no es pot aconseguir eixe equilibri, deu primar les polítiques per a la ciutadanía. Efectivament, eixa política no la va inventar Zaplana; la va inventar el polític (així, en general, perque tots utilitzen eixa mateixa política).
En el tema dels trasvassaments, et done tota la raó: per a mi, deurien derogar-se tots els trasvassaments i utilitzar-los sols en cassos de molta necessitat. Alarte està seguit una política populista en aquest tema (igual que en altres com el parany o els chiringuitos).
Salutacions.
Publicar un comentario